PRIMER DE PRIMÀRIA
CARTA
A SANT JORDI
Sant Jordi,
Gràcies per aquesta actuació tan graciosa i per matar
el drac. També donar-li les gràcies al drac per com es mou i pels sorolls que
fa.
Espero que t’enfrontis a més dracs i els guanyis i que
no et llancin més foc i no et cremis, et donaré una recompensa.
Renta bé el cavall i fes peses per estar fort i així
et podré ensenyar la ciutat de Barcelona, casa meva i molt més!
I. A. V.
1r A EP
CARTA AL DRAC
Maleït drac:
T’has menjat tot, primer els animals i la gent, però
mala sort…el cavaller Sant Jordi et va clavar la llança i ja ets mort.
Sant Jordi va agafar una rosa de la teva sang i li va
donar a la princesa, ara està molt contenta.
Adéu drac lleig, fins mai més!
J.
G. S. C.
1r
B EP
SEGON DE PRIMÀRIA
EL BOSC MÀGIC
Hi havia una vegada un bosc Màgic que era un lloc molt
alegre amb fades i follets on els arbres parlaven.
Hi vivien l’Índia i la fada Rosa. L’Índia era
una nena normal i corrent, alta i amb els cabells negres, simpàtica i alegre.
La fada era alta, alegre i moderna.
Hi havia un problema: un follet del bosc ja
no tenia màgia! Se l’havien robat. La fada i l’Índia havien de resoldre el
misteri!
Van anar a la casa màgica i van agafar una mica de
pols màgica pel follet. El follet ja tenia màgia!
Després van fer un passeig volant.
E.M. G.
2n A EP
FANTASILÀNDIA
Hi havia una vegada un món de fantasia i xuxes. El
terra era de panets dolços, els arbres de piruleta i feia olor de menta.
Allà hi treballaven un ocell i un llop. Un bon dia, el
llop i l’ocell van quedar amb els seus amics, que eren un conill i una granota
i van sortir a passejar, però no havien vist que hi havia una trampa que els
portava a una piràmide.
Estaven molt tristos, però el conill va dir :
- Trencarem la piràmide
i així ens salvarem!!
Van trencar-la i van tornar i es van posar molt
contents. Conte contat, conte acabat.
A. C.
2n B EP
TERCER DE PRIMÀRIA
VIATGE A LA LLUNA
Hi havia una vegada un nen que es deia Pep que vivia a
Austràlia.
En Pep, de gran, volia ser arquitecte i astronauta.
Vivia al bosc, dalt d’un arbre, de l’arbre més alt de tot el bosc,
per veure les estrelles millor i, per veure-les encara més bé, tenia un
telescopi.
La casa d’en Pep l’havia construït ell amb fusta i pedres
petites: amb la fusta va fer la casa i amb les pedres petites, la va guarnir.
Cada dia anava a la ciutat a comprar diaris per veure
totes les notícies que sortien de l’espai. També tenia una pilota
per jugar a fer punteria, intentant tirar la pilota a un arbre.
Un dia va haver una tempesta molt forta que va
destrossar la casa d’en Pep i llavors va haver d’anar a viure a la ciutat.
Quan hi va arribar va trobar una casa per
viure, després va comprar peces de metall, ja que volia construir un
coet per poder anar tot sol a la Lluna. Quan va acabar el coet, va pujar, es va
enlairar i quan va arribar va dir: “Sóc el primer nen en arribar a la
Lluna”!!!!!
Per fi havia aconseguit el seu gran sommi!
Conte contat, conte acabat!!
X.G. L.
3r A EP
LA CASA MISTERIOSA
Hi havia una vegada tres germans que es deien Marc,
Jan i Martina. Un dia es van perdre al bosc. No sabien com tornar a casa i
caminant, caminant van anar a parar a una casa. La casa era molt misteriosa
perquè era molt antiga. Els nens van veure una carta al terra, la
van agafar i dins el sobre hi havia una nota que hi deia: PERILL!.
Llavors, algú va obrir la porta, era un senyor vell
que va dir : “entreu, entreu! Quan els nens van entrar els va caure una cassola
al damunt.
Els nens van dir:
- Qui ets?
- Per què ens has ficat
aquí dins?
Algú els va respondre:
- Perquè demà us
cuinaré!
El nen més gran de tots es va adonar que la cassola
era pesada però molt fàcil de trencar i com que a la butxaca hi portava una
navalla, la va agafar i va trencar la cassola.
Els tres germans van sortir corrents fins que van
arribar a un punt que ja sabien com tornar a casa.
I tots van viure feliços per sempre més.
I... pata pim, pata pam, aquest conte s’ha
acabat.
M.
D. G.
3rB
EP
QUART DE PRIMÀRIA
MATILDE I ELS ANIMALS CURATIUS
Hi havia una vegada una nena que
es deia Matilde i vivia en un petit poble on sempre els carrers estaven buits.
Tenia dos germans i una mare; no tenia pare perquè els va abandonar. La Matilde
tenia nou anys, era una nena molt curiosa i valenta, que sempre es ficava on no
s’havia de ficar...
Un dia va anar a la muntanya sola,
va trobar una petita cova, va entrar dins i va començar a investigar . Va
trobar un caminet que duia fins al lloc més profund de la cova i allí va veure
una família d’uns animals molt estranys. Eren molt petits i peluts, tenien la
cara de color blanc, una cua molt llarga i el cos petit. La Matilde mai no els
havia vist! Tenia molta curiositat per saber què eren aquells animals... Ells
es van amagar darrere d’unes pedres, la nena es va apropar a ells i els va dir:
-No us espanteu! No us faré mal,
us ho prometo.
Els va portar fora de la cova i
els va ficar dins d’una cistella que s’havia trobat. Quan va arribar a casa amb
la cistella la va deixar en una caseta petita que tenia davant del jardí.
Durant tres dies els va tenir allà, els donava de menjar i tot.
Un dia va anar a una clínica a
veure el seu avi, però la Matilde es va emportar els animals. Quan va arribar a
l’habitació els animals van sortir disparats cap a fora i es van llançar sobre
l’avi. I de sobte... ja es trobava molt millor, es va aixecar i va dir que els
animals l’havien curat. Des d’aquell dia, els animals es van quedar allà a
curar tots els malalts.
La Matilde cada dia, després de
l’escola, sempre els anava a veure. I mai de la vida es va oblidar dels animals
curatius.
Conte contat, aquest conte ja s’ha
acabat.
Z. M.
F.
4t A EP
EN MARC VIU A SÍRIA
En Marc és un nen trist, que sempre està amb els
seus pares, Joana i Pablo i amb la seva
germana Sara a Síria. Un dia en Marc va fer un amic que es deia David i van anar al riu tots dos a jugar. De sobte, el
va agafar un corrent d’aire i van dir
tots dos:
-
Ajuda,ajuda! Què algú ens ajudi!
Ningú els va escoltar, el corrent els va arrossegar
fins unes roques, però van caminar i caminar fins que van arribar amb les seves
famílies.
La seva germana li va preguntar on estava i si
estava bé. La mare, la Joana, li va dir:
-
Castigat sense jugar! I ell va replicar:
-
És injust.
El Marc li va dir que tenia gana i la seva mare li
va contestar que no en tenia.
I ell va dir:
-
Mare ,ho sento per parlar-te malament, no era la
meva intenció.
I la Joana, la mare, li va contestar:
-
Jo també ho sento molt per haver-te cridat:
-
Sí que et perdono. I la família va ser molt feliç
perquè estaven tots junts.
Conte
contat i aquest conte s’ha acabat.
N.P. F.
4t B EP
CINQUÈ DE PRIMÀRIA
L’EDAT MITJANA
A l’Edat Mitjana alguns vivien en castells i
homes i dones no arribaven a ser vells.
Existia l’escala social,
a dalt hi havia la família reial.
Hi havia un fossat al voltant del castell
i sols queien els enemics sense cervell.
Eren molt religiosos i si no us ho creieu,
mireu quants anys fa que existia ja la creu.
A vegades els pobles veïns ,
es declaraven la guerra pels recintes.
Els monjos vivien als monestirs i
allà copiaven els manuscrits.
No hi havia contaminació!
Eren feliços de debò!
F.V. H.
5è A EP
A molts contes,
moltes mentides, hi ha
i amb tantes
històries no sabràs quina serà.
El gran i fabulós
Sant Jordi, el cavaller,
era en realitat un
pobre i miserable escuder.
Els tres Reis Màgics
de l’Orient,
en veritat, provenien
dels països d’Occident.
No va anar un àngel a
Maria,
va anar un elf a la
crida.
En Pinotxo no va ser
un nen de veritat,
Va ser en Geppeto qui
s’ho havia imaginat.
La tortuga, la cursa
no va guanyar!
Va ser la llebre que
la va deixar passar!
De totes les mentides
que et podrien haver explicat,
quines et creuries
i quantes hauries rebutjat?
N.V. M.
5è B EP
SISÈ DE PRIMÀRIA
L’AVENTURA VIRTUAL
Sóc l’Alexis, tinc
12 anys. Els meus ulls són blaus i sóc pèl-roja. La meva mare es diu Kate, té 51 anys i està divorciada del meu pare.
Des que la va abandonar, la meva mare s’ha tornat una mica “sobreprotectora”,
vaja, o això em sembla a mi. El lloc de la casa on hi passo més temps és la
meva habitació. És una lloc molt agradable. Les parets estan pintades de color
taronja, el meu color preferit .Hi tinc dos armaris, una llibreria, una taula
per fer els deures, el meu llit,...i per
descomptat, el meu ordinador! Aiii, el meu ordinador... no sé com viuria sense
Internet! La meva mare és molt pesada, sempre que l’utilitzo, em giro i aquí
està, vigilant-me! Quan accepto algú a Instagram sempre em diu:
- Vigila
amb Internet, que, sinó...
- Què,
si no, què?- Pregunto jo, però mai acaba la frase. Això m’ho ha dit moltes
vegades. Jo ja sóc gran i crec que no em passarà res. <<Vaja, en Ric (Richard)
ha penjat una foto, però no la veig bé. Vaig a acostar-me més a
l’ordinador.>>
- AAAAAAAAAAAAH!-He
cridat.- Qui hi
ha? <<Buf! Ara s’han encès uns llums, però no semblen els de la meva
habitació. De fet, no tinc làmpades a la meva habitació!>>
- WoW!
Aquest lloc és una passada! Em recorda una
mica a la pantalla del meu...ORDINADOR!
Estic al meu ordinador, dins del meu ordinador! Però...com? Quan? Per què? Com
he arribat dins del meu ordinador? OSTRES!
Potser quan m’he apropat tant a la pantalla... Sí, m’haurà xuclat?!>>
- Hola,
ets una aplicació nova? - una veu m’ha preguntat.
- Ostres,
ets el Mozilla
Firefox!- He exclamat
.
- LA,
Mozilla
Firefox.- M’ha corregit.
- Perdó. Jo sóc la noia que controla l’ordinador
des de fora- m’he presentat.
- I
si ho controles des de fora, què fas aquí dins?- Ha volgut saber. << Bona
pregunta, jo també volia conèixer la resposta.>>
- Sí,
he arribat d’alguna manera...Eeeh...eeeh... Ehem... Ets molt xula a la
realitat, m’encanta el teu pelatge vermellós.- Li he dit a la Mozilla Firefox.
<<Ben pensat ,millor començar a fer amics en aquest lloc.>>
- Gràcies.
El teu cabell també és bonic...- Ha dit ella tímidament.
S’ha fet un silenci. Cap de les dues dèiem res. Per fi la Mozilla ha començat:
S’ha fet un silenci. Cap de les dues dèiem res. Per fi la Mozilla ha començat:
- Bé,
vull ensenyar-te una cosa. Puja-hi!
- Queeè?
Per què haig de muntar sobre teu?- He demanat.
- Confia
en mi.- Ha dit la Mozilla Firefox mirant-me als ulls. << Que confiés en
ella? Quina altra cosa podia fer si no?>>
- ENLAIRAMENT!
- AAAHHHH!
Durant tot el vol la Mozilla s’ha quedat callada.
No sabia si això era bon senyal, o no...
- Benvinguda
a la xarxa més popular, INTERNET!- M’ha dit amb un to heroic.
- No
m’ho puc creure! Sempre havia somiat ser aquí!
- Bé,
ara si vols explorem una mica.- M’ha proposat la meva bona, i única, amiga Mozilla.
- D’acord!-
he cridat.- El meu amic Ric sempre em recomana una pàgina web.
- Quina
és?- ha volgut saber.
- Es
diu www.hashtag666.cat- he dit somrient.
- Buf!
No et recomano entrar-hi!- Ha dit la Mozilla.
- No?
No passa res, entrem, vaaaa!- He suplicat mentre jo ja hi posava el primer peu a dins.
- Et
dic que no!- M’ha renyat ella.
- SISPLAAAAUUU...-
he dit posant aquells ulls que posem els nens quan volem demanar alguna cosa.
- Si
tu vols, d’acord. Però ves-hi amb compte!
- D’acord!-
He xisclat d’emoció. <<Déu meu, no es veu res!>>
- AAAH!!
Què és aquest monstre?- He cridat amb totes les meves forces buscant on era la
Mozilla.
- Sóc
aquí! Això es diu Screamer. Bàsicament hi ha pàgines on et posen una fotografia
d’algun personatge creppypasta per espantar-te.- M’ha informat la Mozzila
Firefox.
- No
ho entenc- encara estava espantada.<<Per què el Ric voldria
espantar-me?>>He pensat.
- La
gent és així. Per molt que creguis que coneixes una persona et pot fer una mala
jugada.- Ha dit ella.
- HAHAHAHA!
- Hem sentit una veu desconeguda!!
- Qui
ha rigut? -He preguntat a la Mozi.
- Ha
estat l’ Screamer.
- Efectivament,
Mozilla Firefox. He estat jo!.- Ha contestat aquell ésser desconegut.
- OOOOOH!.-
He cridat.
- Corre!.-Ha
cridat la Mozi.
M´he posat a córrer cames ajudeu-me. Quan ja no
podíem més, ens hem aturat.
Buf!.-He dit esgotada.-Em sembla que l’hem ben
despistat.
Sí, ho hem aconseguit.-Ha dit la Mozilla també
esbufegant.
De sobte, he sentit la veu de la meva mare:
- Alexis,
filla , ets aquí? - <<La, la, la
meva ma, ma, ma-re és a la meva habitació!>
- Aix!
Aquesta nena, sempre es deixa l’ordinador obert.- Ha dit la mare queixant-se.
La Mozilla ha fet un crit quan ha vist la mare
apropant-se a l’interruptor.
- Li
apagaré l’ordinador...-ha dit la mare.
- NOOOOOO!.-
Ha cridat la Mozi. A la vegada hem sentit el timbre de la porta de casa.
DING-DONG!!
- Vaja,
truquen a la porta, vaig a obrir.- Ha dit la mare girant cua.
- BUF!
-Ha exclamat la Mozilla Firefox.
- Ja
està! No ha passat res!- He exclamat jo.
- Ens
hem salvat. Si hagués apagat l’ordinador, hauries mort!-M’ha informat la Mozi.
- EEEEHHHHH?.-Encara
no em puc creure tota aquesta bogeria.
- De
sobte una coseta verda, pixel·lada, ha passat al voltant meu.
- Què
és aquesta cosaaaa? És molt mono!!.- He demanat a la Mozi.
- No
t’hi acostis Alexis!- M’ha advertit.- És un virus!
- Un
virus? Es pot saber d’ on ha vingut?- he cridat.
- Segurament
de la pàgina www.hashtag.cat!
- Hola!
.-Ha dit l’adorable virus.
- Els
virus...-Ha començat la Mozi xiuxiuejant- tenen un aspecte adorable per
derrotar els seus enemics sense que se n’adonin.
- Però
jo tenia instal·lat un antivirus a l’ordinador! He dit també xiuxiuejant.
- Sí,
però el deu haver derrotat. No devia ser de bona qualitat.-Ha dit la Mozilla
amb to burleta.
- Espera
Mozilla, espera, espera...m’estàs dient que l’hem de derrotar nosaltres??
- Bàsicament,
sí.
El virus, o allò que fos, ha tallat la nostra
conversa:
- Voleu
ser amics meus?
- Mozilla,
què faig?És...és...és tan adorable que no puc resistir-me, el vull abraçar!!
- Resisteix,
Alexis! Tinc una tècnica: SUPER ASPIRADOR DE VIRUS!!.- Ha cridat la Mozi traient
una mena d’aspirador del no res. L’aspirador ha xuclat el virus.
- Visca,
Mozi!
Ja ens tocava descansar, però, de sobte, una mena
d’alarma va sonar...
TURUUUMMMMMM!!!!!
- Vaja!-He
dit- Algú em vol seguir a l’Instagram! Podem mirar qui és?
- És
clar que sí!
- Ehem...-Mira,
no el conec de res, però l’acceptaré igualment.
- Alexis,
has de vigilar més amb Internet!- Ha dit la Mozilla.
- Què,
ara tu també ets com la meva mare?-He cridat.- Estic farta! No em passarà res!
- Fins
que et passi.- Ha dit ella.<<Realment era com la meva mare>>.
- Per
què ho dius, Mozi?- He demanat, tota confosa.
- Mira,
Alexis, només et dic que tens la teva adreça al teu perfil, que aquesta persona
vol seguir-te i tu no saps qui és. Si acceptes que et segueixi podrà veure-ho
tot, podrà anar a casa teva a robar, o a fer qualsevol malifeta.
- Ostres!
No me n’havia adonat! Així quan la meva mare em diu que vigili...és perquè no
em passin coses com aquestes?
- Sí!-Ha
dit la Mozi.
- Gràcies,
Mozilla Firefox, m’has ajudat a aprendre una lliçó. A partir d’avui, vigilaré
més amb Internet!
BRRRUUM,
PLLAAAAM, BRRUUUUMMM. Un enorme terrabastall m’ha fet tremolar.
-
Què? Mozillaaaaa!!! Hola? Què, què passaaaa??.
AAAAAHHH!!!!!!
De nou sóc a la meva habitació. Tinc l’ordinador al
davant i la Mozilla em pica l’ullet des de la pantalla.
- Alexiiiis!-La
mare em crida.- Baixa a sopar!
He baixat a sopar, encara mig marejada de tota la
meva aventura.
- Saps,
mama? Saps la frase que sempre em dius?
- La
de que vigilis més amb Internet?- Ha encertat la meva mare.
- Sí!-
He dit.- A partir d’ara et faré cas i hi vigilaré molt més!!!
I.F. C.
6è A EP
UN SOMNI FET REALITAT
Hola, em dic Míriam, tinc 12 anys, una germana de
15 i un germà petit de 5, o sigui que
mai estic avorrida. Visc a Costa Rica, amb la meva família i amb els meus
millors amics. Junts compartim aventures inoblidables. Sóc simpàtica, divertida
i imaginativa, o almenys això diuen.
Comencem aquesta història l'any 2010. Estava a punt
d'anar-me'n al llit quan de sobte va entrar la meva mare dins la meva
habitació, portava un llibre a la mà. Li vaig preguntar perquè el portava i em
va dir que aquell conte havia passat de generació en generació i ara em tocava
a mi llegir-me'l. Com què a l'endemà no hi havia escola vaig pensar de
començar-me'l aquella mateixa nit, tot i que ja eren les dotze tocades. Vaig
llegir la primera pàgina i no em va interessar gaire, però vaig decidir
continuar, perquè com tothom sap, els llibres no comencen a ser interessants
fins que t'acabes el primer capítol. I així va ser, passat el primer capítol es
va començar a posar més divertit. El llibre es deia "La ciutat Maleïda",
tractava d'una parella d'amics que trobaven un llibre i començaven a llegir el
primer capítol. Jo, em vaig quedar mirant el sostre després d'haver llegit el
que posava. Semblava una mica el que m'estava passant a mi en aquell moment. Ja
s'havia fet molt però que molt tard i vaig decidir parar, tot i que estava
força interessant.
L'endemà em vaig despertar amb molt mal de cap, em
vaig prendre un Gelocatil i al cap d'una estona ja em trobava millor. Com
sempre, la meva colla va arribar a l'hora exacta. Sempre quedàvem per anar a
buscar aventures, però em vaig entristir quan els meus amics entraven amb paraigües;
m'esperava el pitjor: estava plovent. Tocava jugar a jocs de taula, vam jugar
al monopoli. Ens vam posar a jugar, però de com i volta la Carla va tirar el
dau , va rebotar a la cadira i va caure a terra. Vaig anar a recollir-lo però
em vaig adonar que en tirar el dau havia rebotat a un quadre i havia deixat
lliure una mena de palanca. Tots ens vam apropar i vam acordar posar en marxa
aquella palanca. Només fer-la anar, d'alguna manera molt estranya ens havíem
teletransportat a un món increïble. Hi havia de tot: atraccions, bars, màquines
per jugar, un camp de futbol, de bàsquet,... Però el que més em va sorprendre
foren les persones: no caminaven! Volaven! Vaig mirar a banda i banda i els
meus amics estaven igual de sorpresos. Vam anar directes al punt d'informació.
Un senyor ens va atendre molt bé però semblava una mica nerviós. Ens va saludar
i donar la benvinguda. Ens vam quedar parats però ell va seguir parlant. Ens va
explicar que aquell país s'anomenava l'Illa Radical. Era un món màgic on les
persones anaven i tornaven continuadament. Hi havia gent que es quedava però
d'altres que hi marxaven. No el podíem trobar a cap mapa i només hi podies
accedir mitjançat cinc entrades. Nosaltres havíem trobat una d'elles.
Començàvem a entendre la situació però vam decidir sortir d'allà perquè tot
plegat no pintava gens bé. Vam començar a buscar una sortida i la vam trobar
fàcilment.
Una vegada a casa vam acordar fer com si no hagués
passat res.
Espero que us hagi agradat i que aquest conte es
faci realitat.
M. T. T.
6è B EP
AULA D’ACOLLIDA DE PRIMÀRIA
LA PRINCESA I EL CAVALLER
LA PRINCESA I EL CAVALLER
Hi havia una vegada una princesa molt bonica amb el
cabell llarg i ros. La princesa portava un vestit de color rosa i unes sabates
de taló de color groc. També portava una diadema de flors al cap i unes
arracades i un collaret blancs. A la mà portava una vareta màgica.
Un dia la princesa caminava pel bosc i mirava les
flors, però no sabia que hi havia un drac. El drac va agafar la princesa amb la
seva mà i la vareta va caure a terra. La princesa tenia molta por.
De sobte, va arribar un cavaller amb el seu cavall.
El cavaller portava un arc i va disparar una fletxa al drac. El drac va morir i
la princesa es va salvar. La princesa va abraçar el cavaller.
La princesa va tornar al castell i li va explicar
al seu pare. El pare li va prohibir tornar al bosc. La princesa li va preguntar
per què i el pare li va respondre que hi havia un altre drac. La princesa
estava molt trista.
Uns dies més tard, el cavaller va arribar al
castell per casar-se amb la filla del rei. La princesa i el cavaller van viure
molt contents.
XINMAN JI
Aula d’Acollida - 4t B EP
EL CONILL, EL LLOP I LA BRUIXA
Hi havia una vegada un conill que es deia Pep i tenia molts i molts amics.
Un dia, el Pep va anar al bosc i es va trobar un llop que portava pantalons
curts de color blau i vermell. També portava una camisa de color blanc.
El conill va córrer i va trobar una casa. El Pep va entrar a dins i es va
trobar una bruixa que era molt dolenta. La bruixa portava uns pantalons i un
jersei de color negre. El conill estava molt espantat i el llop també va
entrar. Però la bruixa va fer un pacte amb el llop.
El pacte consistia en que el llop i la bruixa es menjarien el conill. El
Pep tenia tanta por que va començar a córrer cap al poble per demanar ajuda. La
gent del poble el va ajudar i la policia va arrestar la bruixa i el llop.
ALEJANDRO PÉREZ BOLÍVAR
Aula d’Acollida - 5è B EP
