LA POR
Què és la por?
La por és un
petit racó
d’un petit color
que porta a
la foscor.
No ens dóna
claredat,
però sí ens dóna
soledat,
tampoc ens
afegeix cap nova amistat,
ni molt menys
seguretat.
Enfrontar-la
sense canviar-la,
deixar-la marxar
sense abandonar-la?
Ser coherent amb
el que penses,
Per poder-la
espantar.
Diuen que si
estàs fet de carbó,
Mai més no
tindràs por...
Diuen...
COQUIN
PAULA S
1r ESO A
PASSAT, PRESENT I FUTUR
Mira cap endavant,
no cap enrere,
si no, pel camí
et perdràs
les mil
històries que viuràs.
El passat és
important,
és ple de
records,
però no
t’estanquis en ells,
si en vols viure
de nous.
Així que
aprofita el que tens,
no perdis el
temps
amb gent
que et vol per
interès.
Amics, molts,
de veritat, ben
pocs:
així que
aprofita els que tens
Per no sentir-te
malament.
Aprèn dels
errors
Per no cometre
més equivocacions,
i, si tornes a
caure,
Nomes cal
aixecar-te.
La família és molt
important:
sempre estarà al
teu costat,
en el passat,
present i futur,
en el bo i
dolent.
En el futur es
veu,
el passat fet
present,
així que no et
preocupis pel futur,
i només viu el
teu moment.
XFS
XÈNIA F
1r ESO B
TATUATGE
És com un tatuatge invisible
que no se’n va
per cent vegades que rentis,
no se’n va per
mil cops que ho intentis.
Ara només em
queden records
que ronden dia i
nit pel meu cap
i no saps el mal
que em fa.
I ningú m’ha
marcat com ell.
Sé que l’estimaré
fins que sigui vell.
Tu m’has deixat
empremta.
Tu m’has fet
valenta.
M’has
deixat una cicatriu.
I ara... Per què
no rius?
UNICORNIA
NICOLL P
2n ESO A
NIT D’HIVERN
El primer que em va venir a la
ment quan ens van dir d’escriure una narració va ser de fer-la sobre la por.
Però, què és la por per als humans? Perquè és clar que per a un animal por és
igual a supervivència, però per a nosaltres...Des de tenir por a les aranyes
fins a tenir por a la vida. O des de tenir por a un espai tancat fins a tenir
por a ser refusat.
Ara us explicaré una història que
narra tot el que pot arribar a fer la por en la ment de les persones...
Una nit d’hivern en què les estrelles
brillaven com llanternes i la lluna il·luminava el mar, em vaig despertar sense
cap explicació. Sempre m’havia fet nosa la foscor, així que el primer que vaig
fer va ser encendre el llum de la tauleta de nit. Vaig mirar per tots els
racons de l’habitació sense haver-ne estat invitada. De sobte, per la finestra,
va entrar molta humitat, la suficient perquè al mirall s’hi pogués veure
escrit: “No m’has de tenir por”. Però aquelles paraules van entrar a la meva
ment, i la por va recórrer tots els músculs del meu cos, fent tot el contrari
del que la frase volia expressar. Em vaig amagar sota la manta. Ho feia sempre
que tenia por. Tenia la sensació que aquella capa de cotó em feia invisible.
Però aquella presència va prendre forma i es va asseure a la part de darrere
del llit. I em va dir: “Tindràs una vida molt dura amb por, lluita contra allò
injust i per allò just, i d’aquesta
forma aconseguiràs la felicitat”.
I així se’n va anar...
No vaig saber mai més res més...
OCHO
CARLA G.
2n ESO B
MÉS
ENLLÀ DE L’ADOLESCÈNCIA
Si tens algun
problema
que sembla que no
tingui solució
no li donis mai l’esquena
i afronta’l sense
temor.
Sovint pot ser
complicat
parar, pensar,
tornar a parar,
sentir que el
temps s’atura
i tornes a respirar.
Tots tenim
dubtes,
menteix qui digui
que no.
Demana ajuda,
mai no estaràs
sol.
Temor i esperança,
foscor i claredat,
sempre van
lligats.
I què em dius,
d’aquell
sentiment
de voler
desaparèixer
d’entre tota la
gent?
Persones com
càmeres analògiques,
captures el que
vols
però no és fins
que les reveles
que veus qui realment són.
Problemes
d’adolescents,
alguns diran.
Potser tenen raó,
Potser no.
M71
MARIA C.
3r ESO A
SENTIMENTS
AMAGATS
T’apropes a mi,
i una barreja d’emocions
percep el meu interior,
esperant que acceptis
també aquest cor.
Les ganes d’alliberar
aquestes paraules retingudes
per les pors i preocupacions,
les ganes de confessar
aquests desitjos d’aconseguir
el teu amor.
Una inquietud em reté
a declarar aquesta estima.
Un temor m’impedeix
a realitzar aquesta acció.
Jo ara sento malenconia
mentre tu sents tota una alegria
perquè la veritat, no en saps
d’aquesta emoció que m’aïlla.
No tinc cap altre remei
que mai més apropar-me a ell,
perquè aquest sentiment
no esdevingui més intens.
La veritat ara conec,
que mai a tu arribaré.
I aquesta veritat jo reconec,
que ets un desig que mai aconseguiré.
ELOCIN
NICOLE A.
3r ESO B
HABITACIÓ 131
Encara recordo aquella habitació, on els dies
passaven malgrat que semblessin minuts.
Recordo la teva olor,
una olor de colònia barrejada amb tabac. Una aroma que només m’agradava
perquè era la teva.
Recordo la quantitat de vegades que et deia que no et
volia perdre i la teva resposta: “No marxaré”.
Recordo les baralles, les reconciliacions, els crits, els
plors, els riures…
Recordo la teva jaqueta, aquella que sempre t’agafava
perquè m’agradava que olorés a tu.
Aquella jaqueta que, a dia d’avui, és al fons de
l’armari; explicant el que va ser, el que podria haver estat i el que mai serà.
Ja només em resten records d’aquella habitació,
l’habitació 131.
ABBY
MELANI M.
4t ESO A
FINAL DE TRAJECTE
Passejant
per la platja durant l’hora daurada
passa
el temps i la meva ment despreocupada.
Núvols
blancs, grocs i daurats.
Amics
i amigues tots contents, meravellats.
Comencen les vacances,
els
companys, amb somnis i esperances,
recordant experiències amb plors, diferències, rialles
i
oblidant totes les baralles.
S’inicia una nova etapa:
donem-nos pressa, que se’ns escapa.
Amb
aquestes paraules us desitjo bona sort,
vosaltres sou el més preuat record.
ÀLEC S.
4t ESO B
